Ens costa molt poc veure els comportaments i errors dels altres. Veiem claríssim què ha de fer cada un i a més no tenim cap problema en dir-ho.

Us sonen les paraules “jo ja ho veia”, “estava cantat”, “el que hauria de fer”… En sabem molt “d’endreçar” la casa dels altres.

Reflexió:

Quins records o imatges em venen quan veig al meu amic discutint amb el seu fill? O quan veig que li costa dir “no”.

Què sento i com em sento quan algú s’està queixant de la feina?

I quan l’altre es queixa que no té diners, però cada divendres surt a sopar?

Tot el que veiem al nostre voltant, és el nostre mirall. En lloc de quedar-nos mirant enfora, mirem dins nostre. Aturem-nos un instant:

“COM EM SENTO?”

“QUÈ SENTO INTERIORMENT?”

“QUIN RECORD M’APAREIX?”

“COM ESTIC ACTUANT JO?”

“QUÈ PUC APRENDRE PER A MI?”

Aquestes preguntes ens serveixen per a qüestionar el que nosaltres fem, per conèixer-nos, adaptar-nos i canviar els comportaments que no ens agraden.