QUAN ELS GERMANS I LES GERMANES ES BARALLEN

Ser adult comporta haver viscut moltes més experiències que els infants. Amb la nostra experiència, podem acompanyar la mainada en el seu camí cap a l’edat adulta perquè puguin trobar un lloc a la societat i sentit a la seva vida. No els podem evitar el patiment, però sí que els podem ensenyar com gestionar-lo.

Cada dia tenim garantit amb els petits i petites un seguit de situacions propícies a l’aprenentatge i la gestió emocional. Posem un exemple:

Quan veiem els nostres fills i filles barallar-se per una joguina, perquè tots dos volen ser els primers o per qualsevol altra situació, d’entrada pensem que ens fa mandra, amb la de coses importants que en aquell moment hem de resoldre… Per tant, decidim no fer-hi res. Però sovint la cosa va empitjorant per moments i arriben els crits i les mans. És llavors quan entrem en escena i descarreguen tota l’artilleria.

Amb aquesta actitud, el resultat no serà gaire positiu per ningú i tots (fills i pares) ens acabarem sentint culpables, frustrats o enfadats. Com podem actuar?

  • Escoltem amb calma i serenitat, moderant els torns.
  • Desviem l’atenció fent una activitat tots junts (mirar un conte, fer un dibuix, jugar, cuinar o simplement les rutines que toquen)
  • Busquem un altre moment per parlar del que ha passat, de com s’ha sentit i què hagués pogut fer diferent. 
  • Tot i que les baralles entre germans són normals, els hem de deixar clar quines actituds no es poden permetre i quina conseqüència tindran.

Evidentment, sempre podem tenir un mal moment i no fer les coses bé. Si ens sentim culpables ens hem de disculpar sense justificació ni retret. D’aquesta manera aprendran amb el nostre exemple que tots ens podem equivocar i que no passa res.

Coses que els podem dir com a disculpa:

“M’he enfadat una mica massa, em sap greu”

“Avui estic cansat/da i no tinc tanta paciència”

“Els pares ens equivoquem també”

Coses que hauríem d’evitar:

“Sempre esteu igual, només feu que molestar”

“Teniu ganes de fer-me enfadar?”

“Ja veureu quan arribi el vostre pare/mare”