“A casa no explica res!”

“Això t’ha explicat?”

“No me n’havia dit res!”

Perquè els de casa som els últims en saber les coses?

I nosaltres? Nosaltres expliquem als nostres fills allò que ens passa? El que pensem, el que sentim? Si ens pregunten què ens passa, els hi diem que estem tristos, enfadats, enrabiats…?

Si els expliquem el dia que hem tingut, que ens ha passat això o allò, sigui bo o no tan bo, quan ells visquin una situació semblant, serà més fàcil que ho comparteixin amb nosaltres. Els fets es normalitzen i els servirà la nostra actitud, la nostra manera d’actuar, d’enfocar o de gestionar les situacions.

Des que neixen podem parlar amb ells i explicar-los com ens ha anat el dia, amb qui hem estat, de què hem parlat, què ens han explicat …. Tot el que ens passa és una oportunitat per aprendre, una lliçó.

Els moments de conversa més propicis són els àpats, és una estona per escoltar-nos,  conèixer-nos, respectar-nos.

Tinguem present, tanmateix, de no descarregar-nos massa davant dels petits, la nostra responsabilitat és acollir-los a ells amb respecte, donant-los la seguretat i tranquil·litat de què a casa es pot parlar i compartir.