Des de casa, la mainada veuen contínuament com ens comportem.

Durant el primer any d’infància tenim gran capacitat d’aprendre; aprenem a agafar, mastegar, vestir-nos, caminar, comunicar-nos, a entendre el que ens diuen, a controlar els esfínters i un munt de coses més. Dins d’aquest aprenentatge hi ha cabuda també per aquelles tasques més avorrides, pesades i que no agraden.

Ensenyem a casa a tenir cura de les coses? A que siguin responsables  de les petites rutines?

Les rutines durant els primers anys de vida són molt senzilles i les hi podem ensenyar tot jugant, cantant o fent endevinalles.

Si s’acostumen a trobar-ho sempre tot fet, a mesura que vagin creixent, començarem a queixar-nos i enfadar-nos perquè no fan tal cosa, perquè ho deixen tot tirat o si no son prou responsables.

En realitat, amb qui ens estem enfadant?

Com ens comportem els grans?

No esperem a que un dia de cop els nostres fills es despertin dient “avui vaig a fer el llit” o “vaig a recollir la cuina” si no els hem acostumat a ajudar a casa. Si de petits els hi ensenyem  que els “fullets màgics que recullen les joguines o fan el llit” no existeixen, seran més responsables i coneixedors de les seves coses. Per a nosaltres serà una feina menys que haurem de fer, una cosa menys en què pensar i tindrem més humor, energia i ganes d’estar i gaudir amb ells.