Quantes vegades diem que ser pares és el millor que ens ha passat a la vida, que ho donem tot per als fills, que el primer són els fills, que no ho canviem per res del món …

Són frases que diem i escoltem sovint, però i l’altra cara de la moneda? Tot és tan idíl·lic? Tan fàcil? Rotundament NO. Hi ha moments de cansament, frustració, enfado, culpabilitat, remordiments…

La bona notícia és que això és el més normal del món, no som robots. Ens equivoquem i equivocarem moltes vegades. Hi ha tantes maneres de fer i educar com pares i mares i persones hi ha. Podem tenir un mal dia, podem estar cansats o de mal humor i no passa res! Tot es pot reparar, dient: “avui tinc un mal dia”, “no m’havia d’haver enfadat tant”, “em sap greu”, “perdó” …

Siguem conscients que no som perfectes, que hi ha estones per riure, per divertir-nos, gaudir en família i d’altres que seran més difícils de gestionar.

Us recomano el llibre de Tània García: EDUCAR SENSE PERDRE ELS NERVIS