“No pateixis, el temps ho cura tot. Ho superaràs. El que has de fer és distreure’t, no hi pensis. És llei de vida. No ploris”…

Són tòpics que diem i sentim quan una persona està trista, deprimida o en dol.

Veure el malestar i patiment de l’altra ens remou, ens connecta amb les nostres pèrdues, ens supera i, per no sentir el nostre malestar diem el primer que ens passa pel cap o no preguntem, ja que si ho fem, encara li farem més mal.

Quan una persona està en dol, trista o ho està passant malament, qualsevol situació quotidiana la reconnecta amb la seva situació, la seva pèrdua o el seu estat. Segurament hi haurà moments en què necessita que li preguntem i en altres no. Tinguem cura de com li preguntem o li diem alguna cosa.

El que pot ajudar és que siguem allà, en silenci, al seu costat, amb molta calma, serenor i respectant el moment en què es troba. No li podem evitar el dolor que sent. L’únic que li podem oferir és la nostra presència, ser allà al seu costat, que senti que pot expressar el que necessiti amb llibertat i confiança.