Qualsevol cosa que visquin els nostres fills com per exemple un distanciament amb un amic, una discussió, una actitud desafortunada, un examen suspès, uns deures mal presentats, un treball en grup mal organitzat, una pèrdua o trencament d’alguna joguina, un càstig, un company que sempre molesta… és una GRAN oportunitat que cal aprofitar.
És molt millor que aprenguin en petit format, a casa amb nosaltres al seu costat, el que més endavant, segur, s’aniran trobant al llarg de la vida. Posem-nos a la seva pell; la seva mirada no és la nostra, no tenen la nostra experiència. Ells estan aprenent i nosaltres, que tenim experiència, som els seus guies.
Però com?
Cal que la nostra actitud sigui serena i tranquil·la. Tinguem present que nosaltres som els adults. Si estem massa alterats, deixem el tema per a un altre moment.
Escoltar i validar els donarà tranquil·litat i calma.
Cal parlar de què ha passat, què hem fet, com ho hem viscut i com ens hem/s’han sentit.
Per afavorir la confiança, podem explicar experiències personals similars.
Podem buscar un llibre on es puguin sentir identificats.
També podem buscar entre tots maneres de sortir del malestar: explicar, escriure, dibuixar, demanar una abraçada….