Pot passar que, quan parlem, s’interpreti el que diem de manera totalment diferent a la nostra intenció i això pot comportar malentesos i fins i tot patiment per al qui ho rep.
Poseu atenció a les frases següents i llegiu-les en veu alta. Imagineu que us les diuen a vosaltres i ateneu les vostres sensacions.
Llegiu primer les del grup 1 i a continuació les del grup 2.
Què sentiu? On ho sentiu? Què penseu?
GRUP 1
NO TINGUIS POR.
NO CAL PLORAR PER AIXÒ.
NO T’HO PRENGUIS AIXÍ, T’ENFADES PER TOT.
MIRA QUE N’ETS, D’EXAGERAT/EXAGERADA!
ARRIBO A SABER QUE T’HO PRENDRIES AIXÍ I NO T’HO DIC!
ETS TONTO/TONTA…
GRUP 2
SI AIXÒ ET FA POR, PODEM TROBAR UNA ALTRA MANERA.
ÉS NORMAL QUE NECESSITIS PLORAR. EXPRESSAR LA TRISTESA ENS AJUDA A ESTAR MILLOR.
NO EM PENSAVA QUE T’HO PRENDRIES AIXÍ. HO TINDRÉ EN COMPTE PER A UNA PROPERA VEGADA.
JO NO HO VEIG D’AQUESTA MANERA, PERÒ ET PUC ENTENDRE.
POTSER NO M’HE EXPLICAT BÉ.
AVUI ESTÀS/FA DIES QUE ET VEIG…